REFLEXIÓ EDUCATIVA: COM APRENEM? QUINA ESTRUCTURA D’APRENENTATGE DESENVOLUPEM?

Publicat el 12/12/2018 per

     
 

Les ciències de l’aprenentatge són un camp de recerca important que ens ha ajudat a comprendre millor com aprenem. Entendre els fonaments de com aprenem ens permet tractar amb més eficàcia les condicions en què es pot aprendre amb èxit.

En aquest sentit la neurociència ens posa llum en aquesta recerca. Ho explica molt bé en David Bueno investigador de genètica i especialista en neurociència en aquest vídeo:

Les portes de l’aprenentatge: l’emoció i la motivació

Les emocions són la porta d’entrada principal de l’aprenentatge. L’emoció i la cognició funcionen constantment dins del cervell per orientar l’aprenentatge. Les emocions positives estimulen, per exemple, la memòria a llarg termini. Les emocions negatives, en canvi, poden interrompre el procés d’aprenentatge dins del cervell, i a vegades deixen l’estudiant amb poc o cap record de l’acte d’aprenentatge.

La motivació garanteix que els estudiants adquireixin coneixement i competències de manera eficient. Igual que l’emoció, la motivació positiva envers una tasca d’aprenentatge incrementa significativament la probabilitat que els estudiants aprofundeixin en l’aprenentatge. Ajudar-los a prendre consciència dels seus sistemes de motivació i de com la motivació influeix en el seu aprenentatge els fa aprendre amb més eficàcia.

Els 8 conceptes bàsics de la motivació

Els estudiants estan motivats per comprometre’s en l’aprenentatge quan:

1 perceben vincles estables entre les accions específiques i resultats,

2 se senten capacitats per fer allò que s’espera d’ells,

3  valoren la matèria i veuen clarament que té sentit,

4 perceben que l’entorn afavoreix l’aprenentatge, i

 5 experimenten emocions positives envers les activitats d’aprenentatge.

6 Els estudiants deixen d’interessar-se per l’aprenentatge quan experimenten emocions  negatives.

7 Els estudiants persisteixen més a aprendre quan poden gestionar els seus recursos i superar els obstacles amb eficàcia.

8 Els estudiants alliberen recursos cognitius per aprendre quan poden intervenir en la intensitat, durada i expressió de les seves emocions.

Les emocions li serveixen al professor de diagnòstic perquè li revelen cognicions, compromisos i preocupacions
subjacents. Els professors conscients de les creences que motiven els alumnes i que tenen en compte les seves emocions poden utilitzar aquesta informació per dirigir el procés d’aprenentatge.

A partir d’aquesta recerca obtenim conclusions transversals sobre l’aprenentatge i l’estructura dels entorns d’aprenentatge. La recerca es va sintetitzar i en van derivar set “principis” transversals que haurien d’orientar la creació dels entorns d’aprenentatge del segle XXI.

Els 7 principis de l’aprenentatge

1.-L’alumnat és el centre de l’aprenentatge.

L’entorn d’aprenentatge reconeix que els alumnes en són els protagonistes, n’estimula el compromís actiu i els ajuda a comprendre la seva pròpia activitat com a alumnes.

2.-L’aprenentatge és de naturalesa social

L’entorn d’aprenentatge es fonamenta en la naturalesa social del procés d’aprendre i fomenta activament l’aprenentatge cooperatiu ben organitzat

3.-Les emocions són part integral de l’aprenentatge

En l’entorn d’aprenentatge, es fonamental els docents estiguin en sintonia amb les motivacions dels alumnes i amb el paper clau que tenen les emocions en l’assoliment de resultats.

4.-L’aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals

L’entorn d’aprenentatge ha de tenir molt en compte les diferències individuals entre l’alumnat, inclòs el seu coneixement previ.

5.-L’esforç de tot l’alumnat és clau per a l’aprenentatge

L’entorn d’aprenentatge ha de dissenyar programes que exigeixin, a tots, esforç i afany de superació, però sense una sobrecàrrega excessiva

6.-L’avaluació continuada afavoreix l’aprenentatge

L’entorn d’aprenentatge ha d’operar amb expectatives clares i aplicar estratègies d’avaluació coherents. Cal insistir molt en el feedback formatiu que ha de contribuir a l’aprenentatge.

7.-Aprendre és construir connexions horitzontals

L’entorn d’aprenentatge promou la “connectivitat horitzontal” entre àrees de coneixement i matèries; també amb la comunitat i el món en general.

CANVIS CLAU del segle XXI

Canvi tecnològic de gran abast: La ràpida evolució de les tecnologies, juntament amb una situació de canvis que cada vegada es produeixen amb més rapidesa, tenen efectes de gran abast.

Transformació profunda de les economies “industrials” a les economies del “coneixement”. El coneixement és avui el motor central de l’activitat econòmica, i la innovació és un element cabdal.

Aprenentatge autodirigit i continu. La capacitat d’aprendre contínuament i d’aplicar/integrar nou coneixement i noves competències és avui essencial. Els estudiants haurien d’arribar a ser aprenents autodirigits i estar disposats a aprendre contínuament, principalment perquè s’estan preparant per a feines que encara no existeixen, per a l’ús de tecnologies que encara no s’han inventat i per a la resolució de problemes que encara no es reconeixen com a tals.

Els currículums, les experiències d’aprenentatge i l’entorn general s’han de centrar a fomentar les competències i la mentalitat de l’aprenentatge continu autodirigit. Les competències del segle XXI s’han d’interconnectar estratègicament amb les experiències d’aprenentatge.

 

REPTES D’ENTORNS D’APRENENTATGE INNOVADORS

1.Col·laboració casa-escola

La llar és el nostre entorn d’aprenentatge principal i molt influent, de manera que establir connexions entre la llar i l’escola és vital per a l’èxit de l’alumne. Comporta implicar proac­tivament les famílies en l’escolarització dels fills i convidar-les personalment a participar-hi. Les activitats extracu­rriculars i les extraescolars tam­bé són maneres de connectar amb la família i de crear un vincle més estret entre casa i escola.

 

2.-Aprenentatge servei

L’ensenyament fa participar els estudiants en un servei comu­nitari que s’integra amb els objectius d’aprenentatge del currículum aca­dèmic. És un enfocament experiencial que ofereix als estudiants experiències d’aprenentatge en context i basades en situacions autèntiques de la vida real de les seves comunitats.

3.Aprenentatge cooperatiu

Essencialment, els estudiants treballen ple­gats i es responsabilitzen de l’aprenentatge dels altres i del propi. Posa èmfasi en el pensament i en l’increment de l’aprenentatge de nivell més alt. Te beneficis educatius diversos, entre ells que ofereix una alternativa als grups per capacitats, i una manera de preparar els estudiants per a un entorn laboral cada vegada més col·laboratiu.

4.-Enfocaments basats en la investigació

Cal oferir als estudiants oportunitats per desenvolu­par competències cognitives de nivell superior. Això és possible mitjançant els enfocaments basats en la investigació emmarcats en projectes complexos i relle­vants que requereixen impli­cació constant, col·laboració, recerca, gestió de recursos i desenvolupament d’un rendi­ment o producte ambiciosos.

Els enfocaments són:

  • aprenentatge basat en projectes
  • aprenentatge basat en problemes
  • aprenentatge mitjançant el disseny

 

5.-Aprenentatge amb tecnologia.

Els enfocaments centrats en l’alumne que apliquen la tecnologia a l’aprenentatge empode­ren l’estudiant i fomenten experiències d’aprenentatge positives que altrament no serien possibles. A més, la tecnologia sol oferir eines valuoses per a altres blocs de construcció en entorns d’aprenentatge eficaços que inclouen la personalització, l’aprenentatge cooperatiu, la gestió de l’avaluació formativa i molts mètodes basats en la investigació.

 

Deixa un comentari

Not Found

Sorry, but you are looking for something that is not here.