Sortida al Pou del glaç de 4t

Publicat el 26/03/2018 per

     
 

A principis de març, les nenes i nens de 4t de l’Escola Nova i del Sant Jordi vam realitzar una ruta d’ 1,5h. aproximadament per l’entorn de Maçanet fins a arribar al Pou de Glaç que vàrem visitar. Des de la pista forestal que seguíem, vàrem veure el Castell de Torcafelló (s. XI) . El camí es convertia en un agradable sender que s’endinsava en boscos d’alzines, i on ens vam trobar la Font del Llop amb un antic safareig. Vam seguir els senyals en direcció el Pou de Glaç de Buscastell. El sender arribava a una pista forestal que vam seguir i que baixava suaument per acabar creuant la via del tren per sota d’un pont. Caminant, caminant, a pas ràpid o més lent, uns 700 metres aproximadament en pujada, per acabar baixant per l’altre vessant de la muntanya i arribar a la carretera que va de Maçanet a Hostalric. En aquest punt el camí es convertia en corriol i en pocs metres trobàvem al final d’aquest itinerari, el Pou de Glaç de Buscastell de l’any 1650.
Vam passar un dia molt entranyable i on el temps ens va acompanyar.

Aquí teniu una mica d’història:

El Pou de Glaç es troba a Maçanet de la Selva, únic poble de la plana de la Selva del qual es té constància de l’existència de pous de glaç. És considerat el pou cobert més gran de tot el país.
Al pou de Buscastell ens trobem davant d’un notable exemplar de l’arquitectura civil del segle XVII que destaca per les seves mides i grau de conservació. Les primeres referències documentades que en tenim són de 1650, quan n’era propietari en Miquel Buscastell. Els murs són de maçoneria de pedra granítica d’uns 80 cm de gruix, el diàmetre és de 8,50 x 9,20 i té una alçada d’11,20 m. Com la major part dels pous de glaç, la seva forma és totalment cilíndrica, cobert per una cúpula on coexisteixen pedra i rajols fets en un forn situat a uns 100 metres del pou i que va desaparèixer fa uns quaranta anys. Els blocs de gel s’introduïen per la petita porta de la part de dalt, just allà on comença la volta. Des de l’altra obertura, es vigilava el procés d’emmagatzematge.

El gel del pou de Buscastell, a més de la bassa de la casa, es produïa a la riera de Santa Coloma de Farners en basses d’escassa fondària. El gel produït per les baixes temperatures hivernals es trinxava picant-lo i es deuria transportar amb carretes tirades per bous o mules fins al pou. A l’interior, on els jornalers treballaven amb llum d’espelmes, el glaç es tornava a trinxar i s’hi posava una capa de branques i plantes per afavorir la seva conservació fins a l’arribada de l’estiu, l’estació de màxim consum. La major part de la producció de Buscastell era venuda a Girona, però una part anava a Barcelona, des d’on es distribuïa a altres localitats, com Mallorca.

La inusual entrada amb túnel a peu de pou es va obrir durant la postguerra, quan un veí de Maçanet de la Selva va obtenir permís del propietari per fer una plantació de xampinyons que comercialitzava a Barcelona. Les obres de restauració del pou de Buscastell van ser realitzades pel Taller d’Història de Maçanet de la Selva que va aportar el treball i la meitat del pressupost necessari per a la reconstrucció; la resta va ser proporcionada per l’Ajuntament de Maçanet, la Diputació de Girona i la Generalitat. La restauració es va estendre des de l’any 1997 fins al 2002, i la cerimònia d’inauguració es va fer el 27 d’octubre d’aquell mateix any.

Deixa un comentari

Not Found

Sorry, but you are looking for something that is not here.